TEMA 13

CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI

1. La institució escolar és una realització pedagògica:

• Bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia),
• Intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar)
• Organització comú (administració, economia, gestió de personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

La institució escolar: és una estructura social i política destinada a l'educació, en el primer grau (escoles maternal, escoles elemental, nens discapacitats) i el segon grau (col·legis, liceus). Es pot insistir sigui - jurídicament - sobre les lleis, els costums, les organitzacions, sigui - sociològicament - sobre les associacions humanes, les creences col·lectives, les pràctiques instituïdes, les rutines socials, els papers. Una institució ha sempre una finalitat i una estabilitat.

2. Cal que tinguem presents:

• Aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
• Marc de la política i legislació en una societat
• Necessitats generals dels ciutadans
• Necessitats particulars de grups socials o d'alumnes

Convé tenir un model mental clar: Model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural.  

Els docents aprenen dels alumnes i els alumnes dels docents, per tant la planificació es veurà afectada per tota la informació que engloba a l’alumne, interessos, entorn social i cultural d’aquest, així com la informació que té a veure amb el seu comportament, els seus interessos, i la transmissió d’actituds i coneixements.  La planificació del docent ha de contemplar tot això, per tant ha d’haver-hi una bona relació entre docent i educant, ja que aquestes relacions actuen com a mediació cultural.

3. Les comunitats d’aprenentatge

Les comunitats d’aprenentatge són un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, incloent-hi l’aula.

Les comunitats d’aprenentatge superen el fracàs escolar i els problemes de convivència als centres educatius, constitueixen una alternativa que promou la superació de les desigualtats socials mitjançant una pràctica educativa solidària participativa i basada en un diàleg igualitari.

Un dels elements fonamentals dins les comunitats d’aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d’igualtat amb un objectiu compartit: l’aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

En les comunitats d’aprenentatge aquesta participació es concreta en el canvi de l’estructura jeràrquica tradicional de l’escola cap a una escola oberta al barri. Pares, mares, familiars, voluntaris o qualsevol persona de l’entorn proper a l’escola que hi estigui interessada entren a formar part, junt amb el professorat, dels òrgans directius de l’escola, de manera que la supervisió i coordinació del projecte es porta a terme amb la participació de tots els sectors implicats, per sobre d’una direcció unipersonal. Per a la gestió i organització del centre educatiu a tots els nivells, es creen comissions mixtes (formades per professorat, familiars, voluntaris...) que desenvolupen tasques concretes, des de les presa de decisions referents al projecte educatiu de centre o als continguts del currículum que cal prioritzar fins a l’organització de festes o altres activitats lúdiques.

4. Projecte educatiu institucional o projecte educatiu de centre (PEC)

És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:

• Anàlisi de context: On som? 
• Trets d'identitat : Qui som?
• Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
• Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
• Funcionament efectiu: Com en va?

El projecte educatiu s’estableix com l’ideari educatiu referencial de cada centre per a la seva intervenció educativa. És el document que recull el resultat d’un procés d’anàlisi, decisió i revisió de l’actuació educativa i s’elabora amb la participació de tots els professionals del centre.

5. Contingut:

La Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil, en el capítol VII del títol III, article 50, exposa:

“Tots els centres han de tenir un projecte educatiu en què constin com a mínim, els continguts següents: “

a)    La programació de les activitats que constitueixen l’actuació educativa del centre.

b)    La metodologia de l’actuació educativa, els criteris d’intervenció i d’observació, i el procediment de seguiment i avaluació de les intervencions.

c)    El sistema d’elaboració, seguiment i avaluació del projecte educatiu individualitzat.

d)    Les activitats i les tasques específiques del personal del centre i també la distribució d’horaris dels professionals, de manera que estigui garantida l’atenció continuada i permanent de cada menor i jove internat.»

Els projectes educatius dels centres que tinguin unitats residencials per a noies estan adaptats a aquesta realitat

6. Objectius:

a)    Adaptar els programes del MEC a les necessitats i característiques socioculturals i educatives de l’entorn i del centre.

b)    Possibilitar i facilitar la participació en les institucions escolars dels diferents agents externs i interns de la Comunitat Educativa, permetent una major transcendència del que es realitza en el centre cap a l’exterior i a la inversa.

c)    Fomentar les relacions i l'aprofitament dels recursos del medi per al seu coneixement, a través de les activitats extraescolars (culturals al centre, sortides, etc).

d)    Relacionar amb la realitat sociocultural els principis i ideari del centre en una mútua relació interactiva en contínua reelaboració i replantejament que comporti una autèntica investigació socioeducativa.

7. Programa, aprendre a casa

El programa Aprender en casa, rep suport del govern d’Argentina, està acceptat en els Estats Units i a França. A Espanya s’identifica l’educació obligatòria amb l’escolarització obligatòria.

Aquest programa l’acullen famílies que per diferents motius volen formar als seus fills en un ambient diferent al que existeix en les escoles. Moltes famílies fan aquesta elecció per motius religiosos, d’altres perquè no es els hi agraden les escoles de la seva àrea o per l’efecte institucional de l’escola en general. També és una alternativa per a les famílies que viuen en zones rurals aïllades i són elles les que decideixen, per raons personals o pràctiques, no portar els nens a l'escola.

8. ALE (Asociación para la libre enseñanza)

La Asociación por la Libre Educación agrupa a familiares e individuos que creen que la educación en el hogar es una opción responsable y adecuada para sus hijos.

Buscan conseguir, en España, la misma legalidad de la que goza la Educación en el Hogar en otros países de la Unión Europea y de América (Reino Unido, Francia,EEUU,Canadá...).

Defensen aquest projecte d’educació lliure pel fet de que es viu un moment de canvi sociològic on l’entorn ha perdut el seu paper de transmissió de valors i l’escola es veu sobrepassada per la necessitat de mostrar un currículum formatiu. La Educació en la llar es una alternativa vàlida, diuen, en una societat madura, plural i autènticament democràtica.

9. Xarxa d’escola lliure

La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.

Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.

a Xell té dos grans objectius:

·         Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.

·         Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.