TEMA 11

L’ESCOLA INCLUSIVA

1.    Definició

La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en que l'escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix en els anys 90 i pretén substituir el d'integració, fins a aquest moment el dominant en la pràctica educativa.

El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes de que siguin els alumnes els que hagin de adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L'opció conscient i deliberada per l'heterogeneïtat en l'escola constitueix un dels pilars centrals de l'enfocament inclusiu.

1.1.        Idees principals de l’educació inclusiva

L'educació inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només d'aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat (el normal és que els éssers humans siguin diferents) i d'equitat en l'accés a una educació de qualitat per a tothom. L'educació inclusiva no només postula el dret a ser diferent com quelcom legítim, sinó que valora explícitament l'existència d'aquesta diversitat. S'assumeix així que cada persona difereix d'una altra en una gran varietat de formes i que per això les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l'aposta per una escola que acull la diversitat general, sense cap exclusió, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l'escola.
Des d'aquesta postura resulten criticables, pel seu caràcter excloent, els models d'integració basats en l'ús d'espais i temps separats per al treball amb determinats alumnes amb problemes. A canvi d'això es afavoreixen les pràctiques educatives i didàctiques que no només acullin la diversitat sinó que treguin profit d'ella.

Si l'heterogeneïtat constitueix un valor, la homogeneïtzació a l'escola, que al seu torn passa com a resultat de les pràctiques selectives en els sistemes educatius, és vista des d'aquesta perspectiva com un empobriment del món d'experiències possibles que s'ofereix als nens, perjudicant tant als escolars millor "dotats" com als "menys dotats".

Els principis de l'escola inclusiva estan ideològicament vinculats amb els objectius de l'educació intercultural.

1.2.        Implementació

L'educació inclusiva suposa un model d'escola en què els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no discapacitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l'escola integradora, adaptant la instrucció per donar suport a tots els estudiants. En aquest model, els professors ordinaris i els professors especialistes o de suport treballen de manera conjunta i coordinada dins del context natural de l'aula ordinària, afavorint el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d'acceptació, siguin quines siguin les característiques dels alumnes .

            L’escola inclusiva forma part d'un procés d'inclusió més ampli; suposa l'acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l'escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d'exclusió; suposa crear un context d'aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d'un currículum comú; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d'una perspectiva institucional, és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

1.3.        Delimitació conceptual entre integració e inclusió

Algunes diferències essencials entre integració i inclusió són les següents:

Ø  La integració es basa en la normalització de la vida de l'alumnat amb necessitats educatives especials. La inclusió planteja el reconeixement i valoració de la diversitat com una realitat i com un dret humà, això fa que els seus objectius siguin prioritaris sempre. Des de la perspectiva de la inclusió l'heterogeneïtat és entesa com el normal, de manera que la posició inclusiva es dirigeix a tot l'alumnat i a totes les persones en general.

Ø  La integració es centra en l'alumnat amb necessitats educatives especials, per als quals s'habiliten determinats suports, recursos i professionals, mentre que la inclusió es basa en un model sociocomunitari en el qual el centre educatiu i la comunitat escolar estan fortament implicats, el que condueix a la millora de la qualitat educativa en el seu conjunt i per a tot l'alumnat. Es tracta d'una organització inclusiva en si mateixa, en la qual es considera que tots els membres estan capacitats per atendre la diversitat.

Ø  La integració proposa adaptacions curriculars com a mesures de superació de les diferències de l'alumnat amb necessitats especials, la inclusió proposa un currículum inclusiu, comú per a tot l'alumnat, en el qual implícitament es vagin incorporant aquestes adaptacions. El currículum no s'ha d'entendre com la possibilitat que cada alumne aprengui coses diferents, sinó més aviat que les aprengui de diferent manera.

Ø  La integració suposa, conceptualment, l'existència d'una anterior separació o segregació. Una part de la població escolar es troba fora del sistema educatiu regular i ha de ser integrada en aquest. En aquest procés el sistema roman més o menys intacte, mentre que els que han d'integrar tenen la tasca d'adaptar-s'hi. La inclusió suposa un sistema únic per a tots, el que implica dissenyar el currículum, les metodologies emprades, els sistemes d'ensenyament, la infraestructura i les estructures organitzacionals del sistema educatiu de tal manera, que s'adaptin a la diversitat de la totalitat de la població escolar que el sistema atén.

Una crítica freqüent a la pedagogia inclusiva es basa en el temor que els alumnes més ben dotats quedarien enrere i no serien suficientment estimulats pel sistema inclusiu. No obstant això diversos estudis han demostrat estadísticament que la diversitat no només afavoreix els més febles, sinó que també els alumnes "més ben dotats" obtenen ampli profit d'ella. Així ho demostren els estudis realitzats al voltant del programa de valoració internacional d'estudiants realitzat per l'OCDE.

Una altra visió crítica sosté que si s'acabés amb la selecció que avui opera en l'ensenyament bàsic i mitja només s'obtindria una major proporció d'aspirants a l'educació superior o universitària, moment en què a molt tard hauria d'existir un filtre social que impedís el massiu i innecessari ingrés a les universitats.

Se li critica a més a la inclusió el no considerar suficientment la sobrecàrrega addicional que significaria per als mestres, exigint finalment d'ells un desmesurat augment de les seves hores de treball dedicades a planificació i implementació molt més complexa d'aquest currículum per a tots. La seva posada en pràctica significaria a més una completa revisió dels plans i programes universitaris per a la formació dels mestres, amb els corresponents costos financers i burocràtics que això implica.

Els crítics de la inclusió afegeixen a més l'aspecte que existirien grups de nens amb necessitats especials per als que l'actual sistema d'escoles especials seria plenament beneficiós, ja que l'escola els atorgaria la possibilitat de trobada entre iguals i ajudaria a la formació de la seva identitat . Això seria segons aquesta postura, molt central en el cas dels discapacitats sensorials (p. ex. Trastorns de la visió o de l'audició i el llenguatge) i l'escola inclusiva no els oferiria aquesta possibilitat. Els partidaris de la inclusió desestimen aquesta crítica amb l'argument que justament una identitat pròpia sana i sense dany per a l'autoestima només pot desenvolupar-se enmig de la diversitat i en un context de la igualtat d'oportunitats.

De tota manera, la concreció de la inclusió pot centrar només en l'àmbit educatiu, ni tampoc exclusivament enfocar cap al que toca a les persones amb necessitats educatives especials. Les seves concepcions són igualment extensibles a altres sectors de la vida social. La seva aplicació com a principi rector en instàncies locals de presa de decisió (per exemple, els en els governs locals) podria ajudar a impedir la discriminació o la segregació de determinats grups en desavantatge (els joves, les dones, les minories sexuals, les minories racials).

2.    Escola inclusiva

 Quan parlem d’una escola per a tothom ens referim a una escola inclusiva, que no exclou ningú. Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts alumnes diferents: Alumnes diferents, malgrat siguin molt “diferents”, Junts, no només en un mateix centre, sinó també en una mateixa aula.

Tres raons a favor d’una escola per a tothom:

1)   Aprendre junts alumnes diferents és just

La inclusió, una qüestió de justícia. Les raons a favor de la inclusió són fonamentalment ètiques. La inclusió escolar –com la inclusió social- és un valor.

2)   Aprendre junts alumnes diferents és necessari, per a tothom

Per als alumnes amb discapacitats i d’altres dificultats (atenció, comportament...). Per als alumnes més corrents. Per a la societat en general (per a la comunitat de la qual uns i altres formen part).

3)   Aprendre junts alumnes diferents és possible

Difícil, però possible. L’educació inclusiva com a repte: És normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir grups homogenis (per reduir o per “anul·lar” les diferències), és més lògic preocupar-nos per com podem gestionar l’heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, malgrat siguin diferents.

3.    Educació especial

            Tenen necessitats educatives/pedagògiques especials. Hi ha casos que necessiten una infermera i és molt important que en aquests centre hi hagi.

Finalitats de l'educació especial:

1.      Aconseguir el màxim desenvolupament de les capacitats de les persones.

2.      Desenvolupar globalment la seva personalitat.

3.      Preparar les persones per a la seva incorporació i participació en la vida social i laboral.

Alguns principis en l’educació especial:

1.     Un dels principis de l'Educació Especial és considerar la personalitat en el seu conjunt (percepció, cognició, emoció, motivació, socialització ...), no centrar només en la discapacitat.

2.     Potenciar al màxim el desenvolupament de l'autonomia i l’auto concepte dels discents.

3.     Prioritzar els aprenentatges pràctics i funcionals.

4.     Promoure la participació el més plena possible en els entorns habituals dels discents: casa, escola, barri, empresa....

5.     Utilitzar metodologies que permetin procés d’ensenyament i aprenentatge individualitzats, aprofitant al mateix temps les circumstàncies que permetin el treball conjunt.

6.     Establir canals de col·laboració amb la família.

4.    Necessitats educatives especials (NEE)

La LOE defineix necessitats educatives especials (NEE) com alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atenció educativa específica derivades d'una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i / o sensorial.

• Discapacitat auditivaà L'Organització Americana per a Sords classifica als alumnes amb discapacitat auditiva en dos categories:

o   Hipoacúsics: són aquells amb una audició deficient, però (amb pròtesi o sense) és funcional per a la seva vida ordinària i permet l'adquisició del llenguatge oral per via auditiva, encara que presenti deficiències d'articulació, lèxic i estructuració.

o   Sords profunds: són aquells que l'audició no és funcional per a la vida ordinària i impossibilita l'adquisició del llenguatge oral per via auditiva, encara que sí pot fer-ho, en major o menor grau, amb ajuda de pròtesis i mitjançant la via visual.

• Discapacitat intel·lectualà A les persones amb limitacions intel·lectuals se les ha anomenat al llarg de la història dèbils mentals, deficients mentals, retardats mentals, etc. Aquests termes tenen moltes connotacions negatives i, és per això, que s’han produït molts de canvis en el concepte. Ara, el terme més utilitzat és el de discapacitat intel·lectual. L’Associació Americana de Retard Mental (AAMR) està debatent canviar el nom a l’associació per Associació Americana sobre Discapacitat Intel·lectual (AAID).

Un subjecte amb DI presenta limitacions significatives, tant en el funcionament intel·lectual (amb un coeficient intel·lectual per sota de la mitjana del seu grup de referència) com en la conducta adaptativa, que es manifesta en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques (conductes que aprenem les persones per funcionar en la nostra vida), Apareix abans dels 18 anys.

Hem de tenir en compte que aquestes limitacions s’han de considerar en el context d’ambients comunitaris típics dels iguals en edat i cultura.

Una avaluació vàlida ha de tenir present la diversitat cultural i lingüística, les diferències en la comunicació i en aspectes sensorials, motors i comportamentals. També és important que tinguem en compte que les limitacions coexisteixen amb les capacitats.

• Trastorn general del desenvolupament (TGD)à Els nens amb TGD es caracteritzen per una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: habilitats per a la interacció social, habilitats per a la comunicació o la presència de comportaments, interessos i activitats estereotipats.
• Trastorn Autista à és la malaltia més comuna dins del grup dels trastorns del desenvolupament, conegut com a trastorns de l'espectre autista. Es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats, inusuals i repetitius.

·         Trastorn Asperger

·         Trastorn Desintegratiu Infantil

·         Trastorn de Rett

5.    Centres d'EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE)

·         CEEà Les escoles d'educació especial són aquells centres educatius que atenen infants, les necessitats educatives dels quals -i per causes molt variades- no troben una resposta a l'escola ordinària.

o   Programes curriculars:

L'atenció de les necessitats educatives dels infants escolaritzats en escoles d'educació especial comporta l'aplicació de programes curriculars diferenciats i/o adaptats dels ordinaris,en els quals es prioritzen fonamentalment continguts referents a:

ü  L'adquisició de l'autonomia personal i social.

ü  El desenvolupament de les actituds i capacitats de comunicació interpersonal.

ü  L'adquisició d'hàbits, destreses i coneixements bàsics que tendeixen a la comprensió de la realitat més immediata en la mesura de les possibilitats de cadascun dels alumnes.

·         USEEà Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos (humans i materials) per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris.

·         Funcions del educadors  d’Educació Especial (EEE):

o   Donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats que organitzi el centre docent, així com aplicar programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en l’elaboració i aplicació de tasques específiques relacionades amb: autonomia personal, adquisició d’hàbits, d’higiene, habilitats socials, mobilitat i desplaçaments, estimulació sensorial, habilitats de vida, transició a la vida adulta i preparació per al món laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris/centres d’educació especial.

o   Participar en el projecte educatiu del centre.

o   Conèixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres-tutors i els especialistes.

o   Proporcionar als mestres-tutors i especialistes elements d’informació sobre l’actuació de l’alumnat, a fi d’adaptar i millorar el seu procés d’aprenentatge

6.    Pedagogia terapèutica

Una pedagogia amb molt desconeixement de neurologia, psiquiatria, Psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'esser d'aquesta especialització.

Diu més que l’educació especial. Pedagogia= sistema organitzat fonamental sistemàticament per dur a terme l’educació terapèutica. És un conjunt d'activitats educatives essencials per a la gestió de les malalties Cròniques, dutes a terme pels professionals de la Salut formats en el camp de l'Educació, creades per ajudar el pacient o grups de pacients jo familiars a realitzar el seu tractament i prevenir les complicacions evitables, mentre es manté o millora la qualitat de vida.

·         Objectius generals de l’aula d’educació terapèutica:

o   Augmentar la base de coneixements del malalt, per millorar o mantenir la seva salut i benestar.

o   Dinamitzar el procés d'integració de l'alumne amb necessitats especials

o   Col·laborar en l'elaboració de les adaptacions curriculars dels alumnes que ho necessitin.

o   Proporcionar el reforç pedagògic que els alumnes necessiten

o   Afavorir pautes d'actuació comuns en les àrees que els alumnes necessiten suport

o   Observar i avaluar el progrés de l’alumne

o   Aconseguir que l'alumne amb necessitats especials adquireixi la formació i capacitació necessàries perquè assoleixi l'autonomia per integrar-se en la dinàmica de l'institut i en l’entorn social en què es desenvolupa.

·         Objectius per a l'alumne:

o   Educació de qualitat per a tots prestant atenció als alumnes amb necessitats especials.

o   Integrar els alumnes amb necessitats especials en la dinàmica escolar.

o   Adaptar els continguts a les seves capacitats.

o   Desenvolupar l'autonomia personal.

o   Desenvolupar una metodologia adequada a les característiques dels alumnes

o   Aconseguir nivell mínim de tècniques instrumentals per als seus propis beneficis i com a possible orientació professional.

o   Procurar que els alumnes assisteixin amb regularitat per aconseguir la continuïtat que el procés d'ensenyament- aprenentatge requereix.

o   Potenciar en els alumnes les dimensions maduratives bàsiques i necessàries per a l'aprenentatge escolar.

7.    Neurologia pediàtrica

La Neurologia Pediàtrica és la disciplina mèdica dedicada al desenvolupament normal i anormal del SNC (Sistema Nerviós Central) i SNP (Sistema Nerviós Perifèric) des de la vida fetal fins a l’adolescència. Inclou el diagnòstic, tractament i la investigació relacionada amb els seus desordres, així com el maneig integral de les discapacitats que poden derivar-se de les seves alteracions. Es dissenyen uns objectius per a l’entrenament de l’especialitat, un programa, uns centres d’ensenyament, un examen amb els seus certificats corresponents, així com programes nacionals.

L’objectiu principal de la neurologia pediàtrica és mostrar el rang de normalitat en el creixement i desenvolupament d’un nen sa, el qual permetrà identificar una sèrie de diferències, detectant ràpidament problemes que han de ser tractats per un metge. Un percentatge de la població infantil presenta un trastorn del desenvolupament de magnitud suficient com per requerir una avaluació especialitzada. Els motius de consulta varien segons l’edat del petit:

·         En els lactants: es manifesta en l’adquisició de les pautes maduratives, especialment motores.

·         A l’etapa preescolar: en els trastorns del desenvolupament del llenguatge.

·         A l’edat escolar i de l’adolescència: en els trastorns d’aprenentatge i de la conducta.

Les etapes més importants del procés diagnòstic es basen en l’interrogatori  i en l’examen físic, les noves tecnologies diagnòstiques, especialment en el camp de les imatges, neurofisiologia i tècniques de laboratori.

8.    Ensenyament plurilingüe

Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes. Per a fer referència a l'existència de dues (bilingüisme) o més llengües en contacte.

El cervell dels humans està adaptat al plurilingüisme i gran part de les societats que s'han desenvolupat al llarg de la història han funcionat amb la coexistència de diversos codis lingüístics com per exemple l'antic Egipte o el cas de les llengües clàssiques i les vernaculars en l'Europa del Renaixement.

En cas de l'ús per part d'una població de tres o més llengües els esquemes habituals de la sociolingüística (diglòssia, substitució lingüística) han de ser adaptats a la nova situació que ja no és la del bilingüisme.

D'una banda es pot diferenciar entre la capacitat de cada individu de ser competent en diversos idiomes, és a dir ser un poliglot, i de l'altra pel coneixement i ús comunicatiu per part d'una societat de diversos idiomes. En són un exemple les comunitats situades en una frontera internacional com el cas de la Vall d'Aran (Aranès,català castellà i francès) o la dels estats que pertanyien a l'Imperi austrohongarès on gran part de la població coneix la llengua pròpia, l'alemany, el rus i recentment l'anglès.

Ensenyament plurilingüe: L’educació és una part fonamental del procés de socialització i de l’adquisició de valors, actituds i pautes de conducta. Al confrontar a l’infant amb pràctiques comunicatives diferents de les pròpies, l’ensenyament de llengües constitueix una via privilegiada per promoure uns valors i unes representacions favorables al desenvolupament de la cultura de la pau.

9.    Regim lingüístic a Catalunya

9.1.        Projecte lingüístic de centre

Article 14. Projecte lingüístic

1.    Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2.    El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

    9.2. Serveis de llengües

Article 15. Programes d’immersió lingüística

1.    El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.

2.    Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

9.2.        Eurocom

Protegeix el benestar lingüístic i cultural d’Europa. És l’accés al plurilingüisme europeu. Els països grans de la Unió Europea no són monolingües com els països petits. Les tradicions polítiques que postulen una sola llengua nacionals per a una nació i que denunciaven públicament el parlar en una llengua estrangera ja no són realistes a causa de la migració i la multiculturalitat de les metròpolis europees. El plurilingüisme és normal a tot el món: els europeus estan aprenent a tractar el plurilingüisme amb tant respecte com el hauria de ser amb les cultures veïnes i emigrants.

9.3.        Euromania

És un projecte europeu Sòcrates Lingüa 2, 2005-2008, dissenyat i pilotat per l’ IUFM Midi-Pyrénées, en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l’Institut Politècnic de Leiria, l’ICID Roma, l’editorial de llibres de text Humanitas romanès. El projecte reuneix equips d’investigadors (lingüistes, especialistes en educació) i professorat de primària amb l’objectiu d’oferir a l’alumnat un manual d’aprenentatge sobre la intercomprensió entre les llengües romàniques. Aquest manual consta de 20 mòduls en 8 llengües romàniques (llatí, català, castellà, occità, francès, italià, portuguès i romanès).

10. Escolarització de fills de treballadors immigrants

10.1.     Alumnat nouvingut

L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa. L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou. Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.

Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.

Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.

Aquesta pàgina vol oferir un conjunt de recursos i materials per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut al centre educatiu i presentar propostes per a ser utilitzades a l’aula d’acollida.

10.2.     Llengua i Cohesió LiC o LIiCS

L’objectiu general d’aquest pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe.

Els darrers anys, la llengua catalana ha experimentat avenços molt notables. No obstant això, cal continuar els esforços per tal d’estendre i consolidar-ne l'ús social. En aquesta línia, cal atendre de manera molt especial tot aquell alumnat que no té el català com a primera llengua. A més, l’arribada al nostre sistema educatiu d’alumnat procedent de diferents països, fa necessari dedicar una atenció especial a l’aprenentatge de la llengua catalana. Cal advertir, però, que per aconseguir aquest objectiu s’ha de posar un especial èmfasi en una bona acollida i integració d’aquest alumnat al centre d’establir-hi vincles afectius. El coneixement de la llengua facilita les relacions personals.

Ara bé, són precisament aquestes relacions les que ajudaran aquest alumnat a una millor inserció en la nostra societat i, com a conseqüència, crearà el context afectiu necessari per a l’aprenentatge de la nostra llengua, la qual cosa li permetrà seguir els aprenentatges escolars.

10.3.     Aules d'Acollida Espais de benvinguda

L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.

La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les millors condicions possibles.

És convenient que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en aquelles matèries que l’alumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de l’assistència vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacció amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. Cap alumne/a ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida. Una opció recomanable seria que hi estigués la meitat del seu horari lectiu. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.

Pel caràcter obert de l’aula els alumnes han de poder incorporar-s’hi en qualsevol moment del curs, i també s’ha de poder decidir la reincorporació d’un alumne o alumna a l’aula ordinària en el moment que es consideri més adient.

El nombre de mestres o professors que intervé a l’aula ha de ser reduït.

El recurs "aula d’acollida" ha d’estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altres característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades. Es recomana que el nombre màxim d’alumnat que treballa simultàniament en cada grup se situï a l’entorn dels 10 alumnes.

El professorat ha de tenir experiència docent i domini de les tecnologies de la informació i la comunicació. D’ entre aquest professorat el director/a del centre nomenarà el tutor o tutora responsable. Es preveu un assessorament i un pla de formació específic per al professorat.

El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de l’alumnat, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat que assisteix durant una part del seu horari escolar a l’aula d’acollida i per la coordinació, a aquests efectes, amb el tutor o tutora d’aquesta aula.

10.4.     Centre acollidor

En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s'adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i suposa una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius. Això implica:

·         Potenciar l'ús del català en un marc plurilingüe, l'educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participar de la dinàmica social i cultural de la nostra població per promoure continuïtats i coherències educatives;

·         Ser centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món;

·         Atendre tot l'alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.;

·         Ser inclusius, promocionar els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s'hi trobi bé;

·         Fer possible la igualtat d'oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables.

10.5.     Plans Educatius d'Entorn

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

·         Integral: Per abastar tots els aspectes de la persona. No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

·         Contínua:Per comprendre tot l’espai-temps vital. El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

·         Arrelada: per tenir uns referents compartits. La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

·         Cohesionadora: per promoure la integració social. L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.

·         Inclusiva: per incloure a tothom. I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

·         En xarxa: per ser-ne tots corresponsables. És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.