TEMA 2

L’ESCOLA NOVA, EDUCACIÓ PROGRESSIVA

Al llindar del segle XX, necessitat de canvi del model escolar, fomentació en el coneixement científic

                  

L’escola es va crear al 1800 pels il·lustrats. La burgesia, a finals del s. XX, necessitava una escola nova fonamentada en la psicologia i la sociologia. En canvi la resta necessitava una escola basada en la ciència.

A Alemanya, França i Àustria es va crear l’Escola Nova, també coneguda com a Escola Activa, Nova Educació o fins i tot Educació Nova

Els precursors d’aquesta escola van ser:

-       Comenius (1635), va publicar la didàctica Magna que es deia l’Artifici universal per ensenyar tot a tothom de ciència empírica.

-       Herbat (1806), filòsof especialitzat en la pedagogia de Kant. Va escriure la pedagogia derivada de la fi de l’educació. Fa una pedagogia que necessita diversitat segons la consciencia. Diu que pas a pas s’ensenya correctament.

-       Pestalozzi (1800), fa l’escola amb fundamentalitat científica, amb compromís pel nens fent una escola dia a dia per a ells.

Els reformadors socials van ser:

-       Josep de Calasanç (1592), escola per a nens pobres, “Escola Pia”

-       Jean – Baptiste de la Salle (1684), escoles cristianes, ensenyen doctrines cristianes. Anaven nens pobres per a aprendre, “La Salle”

-       Marcellin de Champagnat (1817), escoles rurals, predicaven, ensenyaven a llegar i escriure, tenien el seu propi ensenyament

-       Giovanni Bosco (1853), tallers d’oficis professionals, es dedicaven a tallers professionals, “Els Salesians”

La rehabilitació i la reeducació científica impulsada per:

-       Juan – Pablo Bonet (1620), llenguatge de signes, per a que els sords – muts fossin capaços d’aprendre

-       Jean – Gaspard Itard (1801), l’infant salvatge, observa i pren nota dels infants

L’escola Activa

-       Friedrich Fröbel (1837), va obrir el Kindergarten (jardí d’infants de 3 a 7 anys). Es fomenta el joc com a base per un bon desenvolupament personal i social. Vol una educació integral, tot allò que forma a la persona, per conèixer i comprendre la natura, a un mateix i a déu. Aposta per un aprenentatge per intuïció i interès total, el treball dels nens es jugar, com els adults tenen la seva feina.

-       Francis W. Parker, creador de la progressive education, als 35 anys va crear un establiment per poder ensenyar els nous mètodes de pedagogia. Va anar a Berlin on va conèixer a Rousseau, Herbat, Fröbel i Pestalozzi. Crear el mètode Quincy,  on feia fora la disciplina punitiva i la memorització mecànica, treballa les habilitats socials, l’expressió oral i escrita, activitats culturals, educació física i experimentació científica amb materials. Es considera el pare de l’educació progressiva i finalment, va crear l’escola experimental a Chicago, integrades a les escoles de Dewey (1901)

-       John Dewey, el desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats i superar els dualismes (treball – lleure; teoria – practica; psíquic – social; ment – acció) l’educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L’esforç es fonamenta en l’interès, no en la compulsió. Fer una vida comunitària per aprendre de la democràcia.

Mètode:

1.    Experiència directa

2.    Necessitat de resoldre

3.    Cerca d’alternatives

4.    Apuntar solucions

5.    Comprovar l’eficàcia

-       Ovide Decroly, vol una escola per a la vida i a traves de la vida. L’infant porta una herència i un impuls de vida i rep una herència cultural. Té necessitats primàries (biològiques) i tendències socials amb personalitat (psicosocial).

Crea els centres d’interès a partir de les necessitats: alimentació, protecció, seguretat, treball / joc.

Mètode:

1.    Observació

2.    Associació

3.    Expressió

Tenen una educació moral i aprenen de la natura. A demes tenen una república escolar, on els infants prenen decisions en assemblea.

-       Adolphe Ferrière, divulgador de l’Escola Nova o Escola Activa, escriu sobre assumptes politics, econòmics i socials. Lleis biogenètiques i desenvolupament humà i social.

-       Maria Montessori, pla de desenvolupament immanent (biologisme) bellesa, bondat i veritat i la divinitat (religiositat)

Treballa el silenci, la percepció multi sensorial, el material com a estímul, la regularitat: els hàbits, la higiene i l’aprenentatge quan s’arriba al moment llindar de la maduració i estar al costat de l’infant quan demana ajuda.