TEMA 5

METODOLOGIA SISTÈMICA I TECNIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ

Teoria General de Sistemes Cibernètica 

                                                Instrucció programada Taxonomies

Nord – Amèrica anys 1950: Investigacions universitàries

Teoria general de sistemes, és un mètode que ens permet unir i organitzar els coneixements amb la intenció de tenir major i millor eficàcia.

Aquesta teoria va ser concebuda per Ludwig von Bertalanffy al 1940, per proporcionar un marc teòric general de sistemes naturals com per les socials. Feien servir conceptes com :

·         Organització

·         Totalitat

·         Globalitat

·         Interacció dinàmica

El lineal va ser substituït per el circular, encara que ningun dels dos era fàcilment estudiable pels mètodes analítics de les ciències pures. El mecanisme veia el món seccionat en parts cada vegada més petites, la teoria dels sistemes veia la realitat com a estructures cada vegada més grans. Aquesta teoria presentava un univers composat per cúmuls d’energia i matèria, aquests estaven organitzats en subsistemes i interrelacionats uns amb els altres.

Els sistemes dinàmics regulats de l’organisme vital a la maquina, és un sistema que funciona, cada part, amb la seva funció. És la unitat de funcionament.

Estructura i funció … funció i estructura

Sistema, aparell, òrgan

Finalitat, objectiu, relació

Metodologia:

·         Deducció, idees generals i concretes

·         Inducció, experiències de concretes a generals

·         Experimentació, quan algunes variables es poden moure amb facilitat

·         Analogia, comparació

“El tot és més que la suma de les parts”

Isomorfisme – analogia – teoria general (homeografiques, R. Pannikar)

Cibernètica i educació

Norbert Wiener, va ser fundador de la cibernètica. Va fer el procés de regulació que donà l’optimització. Fa la comparació entre orgànic i mecànic i observació que als sistemes hi ha uns mecanismes que regules i que també tenen les maquines. La cibernètica és una mica de ciència, tecnologia i praxeologia.

Es centra en:

·         Informació

·         Control

·         Regulació

·         Comunicació

L’entropia es la tendència al desordre i la negentropia és l’organització de la informació. És un procés rítmic, una codificació, un ordre, …

La teoria matemàtica de la informació de Claude Shannon (1949), diu que es pot fer un tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia, sense deixar de banda la subjectivitat, la consciencia i la creativitat.

S’ha de buscar l’optimització del sistema, on hi hagi un punt d’equilibri dinàmic, un homeòstasi orgànica, un feedbefore (anticipació, projecció) i un feedback (revisió, ajustament)

Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia

Ralph Tyler, al 1930 va fer la avaluació educativa com a mesura de resultats

Al 1942 l’avaluació del currículum, entre objectius i resultats, que ensenyen i avaluen el que ensenyen

Hi ha una obsessió per l’eficàcia i els resultats

Comparable amb l’escola, on es controla l’eficiència, que és el procés que han de fer per arribar a l’eficàcia, es a dir, el procés d’aprenentatge. I l’eficàcia on es veien els resultats obtinguts a partir del que s’aprèn.

El model pedagògic de Tyler té 7 pasos significatius:

1.    Classificar els objectius

2.    Definir cada objectiu en termes de conducta

3.    Identificar situacions en que els objectius són assolits. S’ha de donar a l’estudiant l’oportunitat de mostrar el seu rendiment en relació a un objectiu específic en una situació natural.

4.    Dissenyar i seleccionar formes per provar mètodes d’avaluació. Requeriments tècnics basics de fiabilitat, validesa i objectivitat

5.    Identificar els objectius del programa educacional

6.    Desenvolupar i millorar les tècniques d’apreciació de l’assoliment

7.    Interpretar els resultats obtinguts en funció dels objectius

Taxonomia dels objectius de l’educació

Benjamín S. Bloom (1950), la taxonomia d’objectius de l’educació es basa en la idea que les operacions mentals poden classificar-se en sis nivells de complexitat creixent. El pas del nen per cada nivell depèn del domini de l’alumne. La taxonomia no és nomes un esquema de classificació, sinó un intent d’ordenar jeràrquicament els processos cognitius.

Vol programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables:

·         Coneixement, recordar, identificar, localitzar. El coneixement es relacionar coses

·         Comprensió, entendre, interpretar. Entendre el procés de les paraules

·         Aplicació, Técnica, saber fer, realitzar. Saber construir i saber-ho fer

·         Anàlisi, descomposar el que és complex en parts, en elements

·         Síntesi, reintegrar elements que formen part d0una estructura

·         Avaluació, unificadors clars per a convocar l’aprenentatge

A la introducció a Espanya es va tenir en compte:

·         Finalitats, objectius, generals, específics, operatius i finals (1970)

·         Avaluació, inicial o diagnostica, continua o formativa, final o sumativa (1980)

·         Continguts, conceptuals, procedimentals,actitudinals – habituacions (1990)

David R. Kraathwohl (1960), crea objectius aplicats a l’afectivitat. Hi ha 5 nivells en el domini afectiu. Els processos van en ordre inferior a superior:

·         Recepció; consciencia, predisposició i atenció selectiva. És el nivell més baix, però sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge

·         Resposta; acceptació, predisposició i satisfacció. El nen participa activament en el procés d’aprenentatge, no nomes atent als estímuls, sinó que també reacciona d’alguna manera.

·         Valoració; acceptació, preferència pel valor i lliurament. El nen assigna un valor a un objecte, fenomen o informació

·         Organització; conceptualització i organització de valors. El nen pot agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dins del seu propi esquema, comparant, relacionant i elaborant el que han après.

·         Caracterització conjunt i valors; perspectiva generalitzada i caracterització. El nen compta amb un valor particular o creença que ara exerceix influencia en el seu comportament de manera que es torna una característica.