TEMA 7

ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL

En una societat; tecnològica, d’informació digital de

                                      masses i consum, i diversitat cultural i de sentit

Marshall McLuhan, “el mitjà és el missatge”

És reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de a informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan feia servir el terme “aldea global”, per descriure la interconnectivitat humana a escala global, generada pels mitjans electrònics de comunicació.

En totes les seves obres, per mitja dels seus títols, feia reflexionar:

·        En El aula sin muros, 1964, expressava que a l’escola no s’aprenen tots els coneixements, sinó que també guanyes moltes experiències amb les vivències que comparteixes amb la gent que t’envolta.

·        En La Galàxia Gutemberg, 1969, on la impremta va fer necessària la lectura. Les escoles van ser creades per ensenyar a llegir, escriure, comptar, ...

·        En L’aldea Global, 1979, la informació no té fronteres. Al moment es rep una informació a tot el planeta. També emocions. Altra cosa es el coneixement.

·        Educació i mitjans de comunicació de masses

L’hominització és la presa de consciencia de nosaltres mateixos. La saviesa no s’arriba tant fàcilment, es a dir, que no tothom arriba i ni tampoc es pot perseguir. L’hominització és el potenciador global que ens porta a la saviesa, el desenvolupament de la nostra societat depèn de tes funcions:

·        La comunicació

·        La cultura

·        L’educació

Però es important que no ressalti una més que l’altre. El conjunt de les tres crea la saviesa.

Cada una d’aquetes funcions socials crea un pòsit, a partir de la qual es crea un disciplina d’estudi.

·        Amb la funció social de la cultura queda el pòsit del coneixement que es desenvolupa en la disciplina d’estudi de la mediologia i les transmissions.

·        Amb l’educació el pòsit es la formació i la disciplina d’estudi la pedagogia i les finalitats i els mitjans.

·        Amb la comunicació el pòsit es la informació i la disciplina d’estudi es la semiòtica i els codis i significats.

Ø  Construccionisme amb ordinador

Seymour Papert, aplica les teories de Piaget per desenvolupar un llenguatge de programació d’ordinadors anomenat Logo. Aquest funciona com un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga.

Avui es considera el Logo, la primera tecnologia interactiva d’aprenentatge i de construcció del coneixement.

El més important es construir l’aprenentatge de la persona, no acumular dades:

·        Creant un interès personal per aquell aprenentatge, amb funcionalitat i motivació.

·        Creant un rendiment personal amb eficiència i exigència.

·        Arribant a un nivell d’aprenentatge que sigui eficaç i es faci amb esforç.

·        I finalment, que existeixi una creativitat d’aprenentatge, optimitzant això i treballant amb entusiasme.

Ø  Pedagogia narrativa.

Kieran Egan, va crear una nova idea a l’educació, a través de tres de lles:

·        La socialització de Homer

·        La veritat de Platon

·        El naturalisme de Rousseau

           I també a partir d’una idea bastant nova:

·        La recapitulació de Vigotski

           A partir d’aquestes idees ell va crear la recapitulació, amb la que va explicar la comprensió al llarg de la vida de l’adquisició dels coneixements d’un infant. Deia que  primer adquireix la mítica, seguit de la romàntica, la filosòfica i finalment la irònica i la somàtica.

Ø  La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO

Van fer una revisió molt mesurada del passat de l’educació a escala Terra. Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia, com:

·        Televisió

·        Telecomunicacions

·        Ordinadors

·        Anàlisis de sistemes

            Creien en l’humanisme científic i el compromís social i volien una ciutat educativa. Van fer una recapitulació de la renovació pedagògica de l’Escola de la societat telecomunicada.

Ø  Societat de la informació i tecnologia digital a l’aula

Es donava més atenció a la tecnologia que a la pedagogia. Tenien noves tecnologies i vells mètodes d’ensenyar. El docent que no tenia cultura tecnològica, que no era usuari de les TIC no feia les TAC. L’aprenentatge de les Tic és instruccional. Faltaven equips multi professionals a les escoles i hi havia massa interessos econòmics pel mig.

Ø  La ciudad de los niños

Va ser un projecte on els nens ajuden als alcaldes explicant tot el que pensen. Per a un nen jugar és imprescindible, els que han pogut jugar bé i durant bastant temps, seran ciutadans millors. Dins de les famílies, es fa massa us de les televisions, deixant als nens moltes hores d’avant d’aquesta per tenir-los entretinguts.

Els nens necessiten moments de joc entre ells, per poder conèixer la ciutat, per poder viure l’experiència de l’aventura, del descobriment i del risc. Els pares no deixen sortir als nens al carres perquè es perillós, però Francesco Tonucci diu que el carrer es perillós perquè no hi ha nens.

Per això diu que cal construir una ciutat diversa i millor per a tots, així els nens viuran una experiència com a ciutadà autònoms i participatius. Els nens, pensen i veuen d’una altre manera als adults.