TEMA 3

SISTEMA ESCOLAR Y PEDAGOGIA A ESPANYA I A CATALUNYA

La institució lliure d’ensenyança. La renovació pedagògica a Catalunya.

Les corts de Cadiz, assemblea que té la funció de crear un cos legislatiu lliberal per acabar amb la societat estamental que caracteritzava Espanya. A aquesta assemblea es on es va fer la Constitució liberal de 1812 (primera constitució espanyola) en la Espanya ocupada per Napoleó.

Informe Quintana (1813), Seguint a Condorcet.

Aquest informe deia que hi havia d’haver igualtat per a tots, i que hi hagués llibertat d’ensenyança i llibertat de consciencia, l’esser humà pot explicar les seves idees. La universalitat de la instrucció tan igual i completa com les circumstancies ho permetin, ha de ser gratuïta per donar-li accés a tothom. 

Ministeri de foment. Ley Moyano de 1857, on es deia l’estructura del sistema escolar, per a primària, batxillerat i la universitat.

Els principis segons el govern conservador o progressista:

-       Els conservadors, orientaven l’educació per als pobres

-       Els progressistes, demanaven menys obligatorietat, i que els qui tenien el poder públic eren els que tenien que tenir més obligacions.

les disputes eren sobre:

-       La gratuïtat

-       La obligatorietat

-       La llibertat de càtedra

-       La llibertat de creació de centres

-       L’escola catòlica/laica, deien que la religió era projectar la vida, donant-li sentit, el qual el pots escollir per tu mateix.

“S. XX ensenyança particular per als rics i publica per als pobres”

“Escola com a sistema d’unió en la diversitat”

“Per a una bona cohesió social es necessari que els valors es posin en comú”

“La religió es una invariant humana, tu pots escollir quin sentit li dones a la teva vida”

Institució lliure d’ensenyança,

Reforma cultural i social a Espanya a través de la formació científica i cultural. Es va crear un moviment pedagògic al 1876, per un grup de professors lliurepensadors de la Universitat Central de Madrid, van ser expulsats i a arrel d’allà van organitzar una institució d’ensenyança privada i laica, que va canviar l’ensenyança, ells creien en el país i donaven formació a tot el que volgués al marge de l’estat.

- Francisco Giner de los Rios, (de base cristiana)

·         Museu pedagògic nacional, zona per poder debatre temes.

·         Congres Nacional de l’Educació, lloc per pensar i reflexionar les idees de cada persona.

·         Junta d’Ampliació d’Estudis, d’on sortien beques per a que els estudiants poguessin marxar a un altre país, desprès de la universitat.

·         Ministeri de Institució Publica (1901) la ILE influeix

·         Va ser catedràtic de la Universitat de Madrid, i per no acceptar els models d’ensenyança oficials, el van apartar, a partir d’això es va crear la Institució Lliure d’Ensenyament. Que tenia un model d’educació innovador per Espanya. A les classes hi havien alumnes de totes les edats i sexes, on es motivava la curiositat i donaven a conèixer la seva responsabilitat en el que feia. Creien en la natura, per comprendre i observar.

- Manuel Bartolomé Cossío, va ser alumne de la Institució Lliure d’Ensenyança i principal alumne de Francisco Giner.

·         Va crear la Resistència d’Estudiants (1910), on es reunien tots els pensadors, pintors i poetes que estudiaven en aquesta universitat, com Dalí i Lorca.

·         Es van fer reformes a les escoles normals, de mestres, les quals havien desaparegut amb anterioritat.

·         Es crea l’Escola Superior de Magisteri, de professors i inspectors.

Al 1931 a Espanya es va instaurar la República, on la gent de poble tenia dret com ciutadans de saber i de cultura, i era essencial comptar amb ells per modernitzar el nou país.

-       Lorenzo Luziríaga

·         Missions pedagògiques (1930) muntaven en burro carregats de llibres, paraven pels pobles per repartir-los, i feien diverses activitats d’oci com teatre, etc. Per a que els pobles més apartats també tinguessin oportunitat d’aprendre cultura.

·         Revista de Pedagogia i Publicacions de la R.P

·         Textos pedagògics.

Escola catalana i lliurepensadora de Catalunya

-       Francesc Flus i Calcat

·         Va crear el Col·legi Sant Jordi (1898), va ser la primera escola en català.

·         L’any següent va crear l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899)

-       Francesc Ferrer i Guardia

·         Va crear l’Escola Moderna (1901) on feia classes de cultura oberta, fins i tot es feien classes per la nit

·         Era considerat un revolucionari perillós, ja que, volia canviar la societat que es coneixia en aquells moments.

·         L’Escola Moderna:

o   No tenia exàmens

o   Ni premis

o   Tenia coeducació de sexes

o   Era laica, científica i cultural

o   Era una escola oberta

o   Era per a totes les classes socials

o   L’escola ha d’estar en contacte amb l’entorn

o   Es dona molta importància a la lectura

·         Per a una educació progressista, encara es tenen en compte els seus principis

·         Va ser executat a la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) acusat de lliurepensador, anticlerical i llibertinari

La renovació pedagògica a Catalunya (1906 – 1939)

A l’escola es seguia el mètode Montessori. L’Escola Industrial, l’Escola del Treball i l’Escola de l’Administració Lorca estaven destinades a capacitar tècnicament els futurs funcionaris públics de Catalunya. A l’escola es parlava la llengua catalana i la castellana. L’objectiu d’aquestes noves institucions educatives era la de potenciar la diversificació Professional i preparar professionalment quadres tècnics de nivell mitjà i superior per a la industria i el comerç

-       Joan Bardina, va fer l’Escola de Mestres (1906 – 1908) però va quedar molt endeutat i va haver de tancar l’escola

-       Pau Vila, va fer l’Escola Horaciana, on es trencaven els esquemes de l’escola

-       Rosa Sensat, va ser la directora de l’Escola del Bosc

-       Artur Martorell, va ser formador de mestres

-       Josep Estalella, va ser director de l’Institut – Escola

-       Eladi Homs, era Organitzador d’Escoles d’Estiu, escrivia el Butlletí de Mestres i instructor de bàsquet

-       Alexandre Galí, va fer l’Escola Vallparadís i posà la mesura objectiva del treball escolar

-       Pere Vergés, va ser director de l’Escola del Mar